10 punts per posar en marxa una associació d'artistes visuals
Que les polítiques culturals canviïn per a millor i que el tracte amb els nostres mediadors sigui equilibrat i professional depèn de l'emergència i acció d'un moviment organitzat. Aquesta és la disjuntiva: o ens organitzem per millorar o emigrem a altres llocs on l'art i la cultura floreixen. Això es diu fuga de cervells i representa una sagnia per a les societats. La política cultural o el tracte amb els mediadors són una construcció humana. I les construccions humanes-a diferència dels designis divins o algunes forces de la naturalesa-són susceptibles de canviar. Poden modificar-se. Allò que de comú tenen tots els moviments socials reeixits és l'experiència de l'emancipació, de la millora, del canvi de l'estat de les coses. Els artistes podem apropiar d'aquestes experiències. Organitzar-, aquesta és la segona tasca de l'artista. Per organitzar-cal enfortir la confiança mútua en les relacions amb els nostres col · legues, establir i ampliar els vincles, aprendre a treballar col · lectivament en pro d'un projecte per canviar l'escenari en què actuem. A continuació apunto algunes recomanacions que són fruit de molts anys d'experiència en el moviment associatiu dels artistes visuals:
1. Com més millor
Inicialment, per muntar una associació d'artistes, hem de convocar al màxim de col · legues. Revisem les nostres agendes i comencem a confeccionar una base de dades. Hi ha col · lectius d'artistes que ja estan organitzats (per gestionar un espai, editar una revista o un bloc, organitzar un festival). Es tracta de gent que ja coneix el que és gestionar, (convocar i fer reunions, tractar amb els periodistes, etc.) Aprofitem aquestes competències i invitem-los a que s'uneixin al nou projecte .. Aspirem a integrar a tot el sector. Els límits només poden fixar-se amb l'art amateur o comercial "botiga-de-mobles". Això vol dir que el nostre discurs ha de ser integrador, plural, ha de ser capaç de crear un territori compartit pel màxim possible dels nostres col · legues. Es tracta de forjar una aliança entre les diferents formes, corrents i teories artístiques. Un pacte entre totes les pràctiques i generacions. Tots ens ajudem, en aquesta ocasió tu m'ajudes i-en el seu moment-jo t'ajudaré. L'exclusió, qualsevol exclusió, ens fa més vulnerables, menys forts, sospitosos de lluitar per una simple parcel · la o per interessos d'una generació (que vol mantenir-se, o desplaçar a una altra).
2. Incorporar a les Figures Culturals
Tenir molts socis ens fa representatius però sí disposem dels artistes famosos, ens fem més poderosos i gaudirem de més respecte. Lluitar contra les "vaques sagrades" és suïcida. Els periodistes i els polítics ens respectessin molt més si les figures culturals recolzen la nostra causa. Quan un moviment social aconsegueix el suport de les seves figures culturals seva influència pública i la seva capacitat per propiciar els canvis és molt més gran i ràpida. Estalvia, en termes econòmics, despeses transaccionals.
3. Elaborar un programa bàsic d'objectius i propostes.
Fer un repàs dels problemes més urgents a la nostra comunitat autònoma. Recollir el Decàleg de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals que ha elaborat la Unió. Tots els artistes han de tenir la possibilitat de participar en la redacció de la sèrie i l'han de conèixer.
4. Començar per alguna cosa assolible, possible.
Per començar la nova associació s'ha de proposar un objectiu concret i assolible. Potser resoldre un cas molt concret de disfunció en el món de l'art (un museu que no funciona, la inexistència d'espais per difondre o crear ...). Es tracta d'assolir una fita i fer experimentar a tot el col · lectiu la satisfacció per un bon resultat. Descobrir la força de la unió, la nostra capacitat per produir canvis,
5. Criticar la política cultural però amb arguments i propostes.
Reunir informació sobre les polítiques culturals del nostre govern i dels principals ajuntaments i diputacions. Analitzar-les i treure conclusions. Armar-nos amb la millor base argumental possible. Mai ens conformarem amb diagnòstics o alternatives mediocres. A tota crítica l'ha d'acompanyar una proposta: "tal o tal programa és dolent i pot millorar d'aquesta o una altra manera". Som experts en art (creem, gestionem, ens dediquem a la docència ...), sabem el que no funciona i què cal. Hem de demostrar als polítics que tenim bones idees i que si les apliquen tots guanyarem.
6. El que no apareix als mitjans no existeix (primera part).
Cal guanyar-se als periodistes. Cal cuidar molt les relacions amb els periodistes. Identificar els caps de redacció i als especialistes en política cultural. Ens guanyarem la seva confiança a través de bons comunicats, rigorosos arguments (crítica / alternativa). Generalment responen millor a les "notícies conflicte". Cal fer-se amb el seu correu electrònic. Enviar la convocatòria de roda de premsa o el comunicat i confirmar la recepció i disposició a través d'una posterior trucada telefònica personal. Les versions digitals dels nostres comunicats són fàcils de "tallar i enganxar" i això facilita la feina. Si no publiquen immediatament, la nostra acció no cau en sac foradat. Guardaran nostre comunicat i potser el reprodueixin o el citin parcialment més endavant. Saben que tenim molta informació i criteri. Així que augmenti la confiança ens cridessin per contrastar notícies o per demanar la nostra posició davant d'una actuació del polític de torn, davant d'un conflicte, etc.
6 bis: El que no apareix als mitjans no existeix (segona part).
L'únic espai de reacció dels polítics és la pressió dels mitjans de comunicació. Malauradament, a l'únic que tenen por i que els fa rectificar és un titular imprès en un diari i-si és al nostre abast-una aparició a la TV. Tot conflicte, demanda o problemàtica social no existeix si no apareix als mitjans. Tot pacte o acord en una reunió oa través d'una conversa telefònica entre nosaltres i un polític que no salta als mitjans no existeix. Si es reprodueix en un mitjà, existeix.
7. Crear llaços amb els grups de l'oposició i amb altres sectors de la cultura.
Els governants han de percebre el nostre assetjament per tots els mitjans: per terra, mar i aire. Utilitzem a l'oposició. Si els passem les nostres crítiques / propostes poden utilitzar contra el govern. Les necessiten com "aigua de maig". En un sistema democràtic l'oposició té diversos mecanismes per controlar, criticar i presentar les seves alternatives. Preguntes per escrit a l'executiu d'obligada resposta, treball en les comissions parlamentàries, sessions de control, propostes de llei i propostes no de llei, presentar esmenes, la Llei dels pressupostos generals. Cal identificar els responsables de cultura de tots els partits i dels grups parlamentaris de l'oposició o, com a mínim, els de l'oposició majoritària. Guanyar-nos la seva confiança i treballar junts o, millor encara, que ells treballin per a nosaltres. Poden demanar pressupostos, explicacions, programes, projectes de llei, que ens passessin i que hem d'utilitzar per millorar la nostra informació i activitat. De vegades, un problema o conflicte pot incumbir a altres sectors de la cultura (teatre, dansa, música, etc.) I si ens unim tindrem més força. Podem establir contacte amb les seves associacions o col · lectius i treballar junts en temes concrets.
8. No esteu sols: la Unió d'Associacions d'Artistes Visuals
La UAAV és una federació estatal d'associacions d'artistes. Els seus socis no són persones físiques, són les associacions professionals (hi ha 7). La Unió no intervé en els assumptes autonòmics a menys que l'associació local demani la seva solidaritat. La Unió tracta aquells problemes dels artistes que tenen un àmbit de resolució-competència-estatal o europeu. La inclusió en la Seguretat Social, el tractament fiscal o la legislació sobre els drets d'autor són competències de l'Estat i, en un futur, de la Unió Europea. Si creeu una associació professional podeu sol · licitar l'entrada a la Unió i no estareu sols. Podreu aprendre de les altres associacions i incorporar les seves experiències.
9. Generar serveis per als associats
A més de lluitar per millorar la condició social, econòmica i cultural de tots els artistes, les associacions poden crear i prestar serveis per als socis que són molt ben rebuts. Enviar informació rellevant o d'utilitat (per mail o correu postal) pot ser un primer servei. Aconseguir descomptes de botigues de materials o laboratoris. Gaudir de l'entrada gratuïta als museus i centres d'art de tot el país (amb el carnet de la UAAV). Muntar una assessoria jurídica amb algun advocat jove que vulgui fer-se amb una cartera de clients és d'una gran ajuda per resoldre els dubtes en la facturació, altes i baixes de la Seguretat Social, models de contracte, etc. Per aconseguir tot això tindrem uns ingressos propis (les quotes dels socis i els ajuts de la Fundació Art i Dret). Podem sol · licitar subvencions per a projectes a les administracions. Si creem un petit equip tècnic (pot començar amb una persona a temps parcial) s'encarregarà d'atendre als socis i aconseguir diners per mantenir el seu propi lloc de treball i créixer.
10. Acumular l'experiència i transmetre-la.
Els "polítics", i no parlem de noms i cognoms sinó del gremi, o els mediadors sempre són allà. Mai abandonen el terreny. Si la nostra acció és intermitent o recula, ells recuperen l'espai. La hiperactivitat inicial no garanteix resultats immediats i això desmoralitza a molts. Hem d'aprendre a administrar els temps de soroll i de silenci ja que alguns canvis exigeixen molt de temps. Convé que les juntes directives acumulin experiència i no la malgastin amb relleus molt acusats. Cal acumular experiència i saber transmetre-la perquè els que vénen després no hagin de partir de zero.
UAAV 2008
