Històric de la UAAV.
La Unió d'Associacions d'Artistes Visuals (UAAV) es va constituir formalment el 23 de novembre de 1996 a l'IVAM, a la ciutat de València. La UAAV néixer amb l'objectiu d'articular el col · lectiu d'artistes a nivell estatal i davant la necessitat d'interlocució entre la comunitat artística i les institucions espanyoles, europees i els agents intermediaris. En aquest sentit la Unió es planteja: a) Establir un diàleg amb les administracions i els legisladors per codefinir les polítiques culturals i millorar el marc legal en matèria d'arts visuals. b) Mantenir relacions amb els altres estaments del sector de l'art (Vegap. Fundació Art i Dret, associacions de galeries, de crítics (CCAV), de directors de museus (ADACE) i altres agents culturals per impulsar iniciatives d'interès comú. Els objectius específics de la UAAV persegueixen sensibilitzar les administracions, agents intermediaris ia la comunitat artística per: Promoure una política adequada de difusió de l'art contemporani d'àmbit estatal i internacional, impulsar la creació de les infraestructures i programes necessaris per a aquests fins. 1) Definir els projectes museístics, la creació de col · leccions pública i el foment del patrimoni artístic contemporani a través de l'aplicació efectiva de l'1% cultural en les obres públiques. 2) Millorar l'situació de l'ensenyament artístic en els diferents nivells educatius. 3) Reactivar la relació entre l'art i la societat a través dels mitjans de comunicació. 4) Donar suport l'art emergent, l'experimentació i la creació amb noves tecnologies. 5) Fomentar la professionalització del mercat artístic espanyol i la seva projecció internacional. Millorar el tractament fiscal de l'obra d'art i els incentius al col · leccionisme, l'esponsorització i mecenatge. 6) Afavorir la situació dels artistes a la Seguretat Social, adequar el tractament fiscal (IRPF, IVA) a la realitat del sector. 7) Estendre el respecte als drets d'autor de l'artista visual, aprofundir el seu abast i recolzar la seva gestió col · lectiva a través de Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics (VEGAP). La UAAV es proposa-en definitiva-millorar la condició professional i els drets socials dels artistes i incentivar l'activitat cultural en els sectors públic i privat.
Arxius Col · lectius Història i situació actual dels espais independents i col · lectius d'artistes a l'estat espanyol (1980 - 2010) via Arxius Col · lectius | Història i situació actual dels espais independents i col · lectius d'artistes a l'estat espanyol (1980 - 2010) .
Històric i perspectives de futur del moviment associatiu per AICAV i Alfonso Crujera, Vicepresident de la UAAV
Introducció: que les polítiques culturals canviïn per a millor i que el tracte amb els nostres mediadors sigui equilibrat i professional depèn de l'emergència i acció d'un moviment organitzat. Aquesta és la disjuntiva: o ens organitzem per millorar o emigrem a altres llocs on l'art i la cultura floreixen. Això es diu fuga de cervells i representa una sagnia per a les societats. La política cultural o el tracte amb els mediadors són una construcció humana. I les construccions humanes-a diferència dels designis divins o algunes forces de la naturalesa-són susceptibles de canviar. Poden modificar-se. Allò que de comú tenen tots els moviments socials reeixits és l'experiència de l'emancipació, de la millora, del canvi de l'estat de les coses. Els artistes podem apropiar-nos de aquestes experiències. Organitzar-, aquesta és la segona tasca de l'artista. Per organitzar-cal enfortir la confiança mútua en les relacions amb els nostres col · legues, establir i ampliar els vincles, aprendre a treballar col · lectivament en pro d'un projecte per canviar l'escenari en què actuem. A continuació es fan algunes recomanacions que són fruit de molts anys d'experiència en el moviment associatiu dels artistes visuals.
UAAV.2008
La Unió d'Associacions d'Artistes Visuals (UAAV) es va constituir formalment el 23 de novembre de 1996 a l'IVAM, a la ciutat de València. La UAAV va néixer amb l'objectiu d'articular el col · lectiu d'artistes a nivell estatal i davant la necessitat d'interlocució entre la comunitat artística i les institucions espanyoles, europees i els agents intermediaris. En aquest sentit la Unió es planteja: a) Establir un diàleg amb les administracions i els legisladors per codefinir les polítiques culturals i millorar el marc legal en matèria d'arts visuals. B) Mantenir relacions amb els altres estaments del sector de l'art (Vegap. Fundació Art i Dret, associacions de galeries, de crítics (CCAV), de directors de museus (ADACE) i altres agents culturals per impulsar iniciatives d'interès comú. Els objectius específics de la UAAV persegueixen sensibilitzar les administracions, agents intermediaris ia la comunitat artística per: Promoure una política adequada de difusió de l'art contemporani d'àmbit estatal i internacional, i impulsar la creació de les infraestructures i programes necessaris per a aquestes finalitats: 1) Definir els projectes museístics, la creació de col · leccions pública i el foment del patrimoni artístic contemporani a través de l'aplicació efectiva de l'1% cultural en les obres públiques. 2) Millorar la situació de l'ensenyament artístic en els diferents nivells educatius. 3) Reactivar la relació entre l'art i la societat a través dels mitjans de comunicació. 4) Donar suport l'art emergent, l'experimentació i la creació amb noves tecnologies. 5) Fomentar la professionalització del mercat artístic espanyol i la seva projecció internacional. Millorar el tractament fiscal de l'obra d'art i els incentius al col · leccionisme, l'esponsorització i mecenatge. 6) Afavorir la situació dels artistes a la Seguretat Social, adequar el tractament fiscal (IRPF, IVA) a la realitat del sector. 7) Estendre el respecte als drets d'autor de l'artista visual, aprofundir el seu abast i recolzar la seva gestió col · lectiva a través de Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics (VEGAP). La UAAV es proposa-en definitiva-millorar la condició professional i els drets socials dels artistes i incentivar l'activitat cultural en els sectors públic i privat.
Precedent histórico.Inicio de l'associacionisme a Espanya
El 1967 es crea l'Associació (Sindical) d'Artistes Plàstics de Madrid (AAPM), la primera associació de AAPP fundada a Espanya. El 1975 es funda l'Associació Asturiana de Pintors i Escultors que romandrà activa almenys fins a 1979. El 1979, ja hi ha una Confederació Sindical d'Artistes Plàstics que arriba a presidir Eduardo Arenillas. Al seu torn està federada amb l'Associació Internacional d'Arts Plàstiques, Associació de Categoria A, assessora de la UNESCO. El 1977 neix l'Assemblea de Cultura de Saragossa, el precedent és la I Setmana Cultural Aragonesa, celebrada el 1973. El 1979 es funda la Federació Sindical d'Artistes Plàstics de Catalunya, és el 1994 quan adopta el seu actual nom Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC). El juny de 1997 fruit de la col · laboració d'aquesta associació amb l'Ajuntament de Barcelona s'inaugura Hangar, que és el seu Centre de Producció d'Arts Visuals. El 1988 se celebra a Madrid al Reina Sofia El Congrés Estatal d'Arts Plàstiques, organitzat per la Confederació Sindical d'Artistes Plàstics (CSAP), i la col · laboració del Ministeri de Cultura sent el seu titular Javier Solana, la Comunitat de Madrid i l'Associació Internacional d'Arts Plàstiques (AIAP) de la UNESCO. El 1988 es funda a Las Palmas de GC la Associació d'Artistes Plàstics Gran Canària. Roman activa un any. El 1990 es crea VEGAP Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics, fundada amb l'impuls de les associacions d'artistes visuals. Posteriorment i des VEGAP es crea la Fundació Art i Dret. El 1994 es funda l'Associació Professional d'Artistes Plàstics «Goya» Aragó. Avui lamentablement desapareguda. També en els anys 90 es funda l'associació del País Basc. Associació d'Artistes Visuals d'Euskal Herria. Que roman activa fins al 2003. El 1996 es funda l'Associació Madrilenya d'Artistes Visuals Independents (AMAVI) existint per tant a Madrid dues associacions, la pionera l'Associació (Sindical) d'Artistes Plàstics de Madrid creada el 1967. El 2003 aquestes dues associacions s'uneixen, formant l'actual (AVAM) Artistes Visuals Associats de Madrid. El 1996 es funda l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) Al novembre de 1996 es va constituir La Unió d'Associacions d'Artistes Visuals ( UAAV) a l'IVAM, a València. Amb l'objectiu d'articular al col · lectiu d'artistes en l'àmbit estatal. Les associacions que van formar la Unió van ser les de Catalunya, les Illes Balears, Aragó, Madrid i el País Basc. El 1997 es constitueix l'Associació Gallega d'Artistes Visuals (AGAV) , El 1999 es funda L'Associació Illes Canàries d'Artistes Visuals (AICAV), Des del 2000 AICAV, és membre de la Unió. El 2001 es restableix a Astúries, l'Associació de les Arts Visuals de Astúries (AAVA). El 2003 l' 16 al 18 de desembre, a Palma de Mallorca, la UAAV va celebrar una trobada de federacions europees per tal d'enfortir la xarxa d'associacions d'artistes. Es va fer una anàlisi comparativa de les diferents situacions estatals i una sèrie d'iniciatives que permetessin a aquest col · lectiu una major implicació en futurs desenvolupaments de la legislació europea. Que es corregeixi i millori La condició europea de l'artista. El 2007 es funda a Valladolid l'associació Artistes Visuals Agrupats Catalunya. El 2008 es funda l'Associació d'Artistes visuals de València, Alacant i Castelló (AVVAC). Actualment són set associacions les que conformen la Unió d'Associacions d'Artistes Visuals. Que representen els artistes de les comunitats d'Astúries, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Madrid, i València. Sent el president d'honor Luis Gordillo i Francesca Llopis seva presidenta. La Unió, és al seu torn, membre de l'Associació Internacional d'Arts Plàstiques, una Organització No Governamental que manté relacions operacionals amb la UNESCO. I membre de l'European Visual Artists Network (EVAN) Paraules de Juan Genovés, preses d'una entrevista publicada a n º 11 de la revista Gravat i Edició (Madrid) novembre de 2007. Aquestes paraules les va dir comentant quan va arribar la democràcia i van haver de rescatar el Cercle de Belles Arts de Madrid. En aquells dies, Javier Solana ministre socialista havia traçat un pla per apropiar-se del Cercle i lliurar als artistes. Per a això Javier Solana va convocar els artistes de l'Associació de Madrid, que van organitzar un esdeveniment per reunir nous socis, van assistir tres mil persones. Aquella nit es van fer tres mil socis i es va prendre el Cercle de Belles Arts per als artistes. No hi ha dubte que des d'aquest dia i fins avui el Cercle és un referent per a la cultura al nostre país. Aquestes són les paraules de Genovés: Els artistes no sabem la força que podem tenir si ens unim, un de sol no fa res però junts pot ser terrible. Ell diu que no es cansa de dir-ho, nosaltres tampoc. Alfonso Crujera, Vicepresident de la UAAV Les Palmes de Gran Canària novembre 2009
-DOCUMENT PER A UNA POLÍTICA DE L'ART CONTEMPORANI maig 2000.
La Unió d'Associacions d'Artistes Visuals (UAAV) que integra totes les associacions professionals existents a l'Estat ia uns 2500 artistes, es dirigeix al govern central, als partits i als grups parlamentaris reclamant un compromís explícit sobre les següents propostes i reivindicacions:
1. Creació d'un Ministeri de Cultura específic La concentració de les àrees de Cultura i Educació ha servit, de facto, durant quatre anys per escatimar recursos en nom d'un pretès ajust de la despesa pública. És imprescindible crear un Ministeri de Cultura independent d'Educació i d'Esport, com a pas previ a qualsevol política rigorosa cap al sector.
2. Augment dels recursos destinats a la cultura ia l'art contemporani L'actual pressupost de cultura és insuficient. Tot just arriba al 0,3% dels pressupostos generals de l'Estat. Durant la nova legislatura el Govern haurà d'augmentar els recursos per a Cultura, acostant-se a l'estàndard europeu i dedicant-li l'1% de la despesa pública.
3. Sobre les responsabilitats i competències del Govern central Espanya és un estat descentralitzat i pluricultural. El Govern central haurà de desenvolupar les seves polítiques des d'aquesta premissa, impulsant programes de suport a l'art contemporani conjuntament amb els governs de les comunitats autònomes.
4. Programes de suport a l'art contemporani El Govern ha d'impulsar programes de suport a l'art contemporani per atendre, especialment, aquelles iniciatives relacionades amb l'art emergent, l'experimentació i la investigació, la crítica, l'ús de tecnologies digitals.
5. Suport estatal als museus d'art contemporani El Govern central ha de participar en el finançament dels museus i centres d'art contemporani de caràcter nacional / regional, existents o que es creuen en les comunitats autònomes. S'exigeix un repartiment equitatiu i científic entre els mateixos de les obres d'art procedents de la liquidació d'impostos, llegats i donacions a favor de l'Estat. 6. Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia El Reina Sofia precisa canvis urgents en el seu funcionament: transparència a nivell administratiu i de direcció, rigor científic i presència d'artistes en el seu patronat, planificació i serietat en la seva política d'adquisicions.
7. Programa de suport a la projecció internacional de la producció artística Es proposa la creació d'una Oficina Internacional de l'Art Contemporani dedicada a fomentar la projecció exterior de l'art contemporani produït a l'Estat, potenciant la presència dels artistes espanyols en esdeveniments internacionals, la presentació de exposicions a l'estranger, la col · laboració i coproducció internacional, etc.
8. Presència de l'art contemporani en els mitjans de comunicació públics El Govern ha de garantir la presència creixent de continguts artístics contemporanis id'espais dedicats als creadors a la radio i la televisió públiques en franges horàries d'una audiència mitjana. 9. Programa d'art públic Tradicionalment es ve aplicant l'1% cultural exclusivament en la restauració i conservació del patrimoni històric i artístic. Es proposa desenvolupar un programa de foment de l'art públic contemporani que contempli les següents fases: a) Aplicació obligada d'un mínim del 35% dels recursos obtinguts del compliment de l'1% cultural a l'art contemporani. b) Elaboració d'un pla d'inversions per al quadrienni 2000-2004. c) Elaboració d'un reglament de concursos d'aplicació de l'1% cultural en art públic, amb la participació d'experts, artistes i representants de les associacions professes desgravacions fiscals previstes en la Llei de Patrimoni a l'adquisició d'obres d'art contemporani. d) Eliminació de la quota de superfície de l'IAE aplicada als tallers dels artistes.
11. Reforma de la Llei de Fundacions i augment dels incentius fiscals per a l'esponsorització en l'art a) Augment significatiu de les deduccions fiscals per les operacions de mecenatge (donacions d'obres d'art contemporani) i esponsorització (convenis de col · laboració en activitats artístiques). b) Aplicació dels incentius fiscals a les donacions a associacions culturals sense ànim de lucre. c) Aplicació d'una política racionalitzada de mecenatge per a l'art contemporani.
12. Reforma de la Llei de Propietat Intel · lectual per millorar els drets d'autor dels creadors visuals a) Reforçament dels drets morals dels artistes plàstics i visuals, amb el reconeixement del dret de Col · lecció i el dret a rebre informació sobre la localització de les seves obres per a exercir adequadament les seves restants drets d'autor. b) Supressió de l'article 35 de la LPI i reconeixement de tots els drets d'autor sobre les escultures i obres d'art ubicades en espais públics. c) Reforma de l'article 56, apartat 2, de la LPI de reconeixement ple del dret d'exhibició a l'autor d'una obra d'arts plàstiques i visuals.
13. Art i sistema educatiu a) Inserció de la pràctica artística i la història de l'art contemporani en els programes d'estudis dels ensenyaments primari i secundari, impartides majoritàriament per llicenciats en Belles Arts i en Història de l'Art. b) Reforçament dels continguts artístics contemporanis en la Llicenciatura de Magisteri. c) Facilitar la presència d'artistes de reconegut prestigi com a docents, utilitzant la figura del professor visitant i associat a les facultats de Belles Arts. d) Facilitats per al reconeixement de titulacions i estudis superiors en Belles Arts d'altres països europeus, eliminant les barreres existents en l'actualitat. e) Constitució d'Instituts de Creació vinculats a l'ensenyament superior, que fomentin la pràctica artística, la reflexió teòrica i la publicació de treballs.
14. Consell de les Arts Contemporànies Creació d'un Consell de les Arts Contemporànies per al disseny i la gestió de les polítiques públiques, amb plens poders i autonomia, en què participin experts, artistes i representants de les associacions professionals dels creadors,. Reconeixement i suport a les associacions professionals com a interlocutors del col · lectiu d'artistes visuals davant l'Administració.
CONCLUSIONS DE LA TAULA D'ENSENYAMENT A LES JORNADES "POSICIONS". LES CONDICIONS DE LES ARTS VISUALS A L'ESTAT ESPANYOL, A DEBAT. Extracte de les Conclusions a les que s'han arribat en la jornada presentada per AMAVI al voltant de l'ensenyament de l'art en la I Trobada d'Artistes Visuals de l'Estat Espanyol, organitzat per la UNIÓ d'Associacions d'Artistes Visuals de l'Estat Espanyol i coordinat per Mediaz (Associació d'Artistes Visuals d'Euskal Herria), celebrades al centre cultural Bilbo Art, a Bilbao del 21 al 24 de gener de 1999. Des de la Unió d'Associacions d'Artistes Visuals manifestem la nostra inquietud per la situació de l'ensenyament de les arts visuals: L'ensenyament superior pateix mancances i de manca de flexibilitat i imaginació que permeti la participació en la docència d'artistes rellevants en exercici. L'endogàmia del sistema universitari, la situació indigna del professor associat i la pràctica inexistència del professor visitant són greus. Cal estructurar la formació permanent del professorat. Cal una reforma urgent que dignifiqui i elevi la qualitat del tercer cicle i dels cursos avançats. Constatem la importància dels models alternatius sorgits en aquests últims anys des de centres culturals (Arteleku, Cercle de Belles Arts, QUAM ...) i la necessitat de la creació d'instituts de creació vinculats a l'ensenyament superior. L'ensenyament primari i secundari estan sense regularitzar, amb intrusisme generalitzat de docents no formats en art, mentre les Facultats de Belles Arts són una fàbrica d'aturats que haurien de trobar en aquest àmbit una sortida laboral natural: les Escoles de Magisteri no tenen especialitat d'Expressió Plàstica, la formació artística dels futurs formadors és nul · la i als llicenciats en Belles Arts se'ls impedeix donar classe a primària. Els professors de BUP i FP constitueixen un cos únic de professors de Dibuix i l'educació del llenguatge visual propi de l'art és sovint impartit per tècnics (enginyers, arquitectes) que la converteixen en dibuix tècnic. És freqüent que professors d'àrees afins (matemàtiques, física ...) donen assignatures de plàstica per a completar el seu horari, i en aules manifestament poc dotades. El Batxillerat artístic es troba en una situació d'indefinició i cal reestructurar el currículum en funció de les necessitats reals. S'està comprometent la formació integral i l'apreciació artística dels ciutadans.
Arxius de l'antiga web de la UAAV:
